L’origen de l’escalfabraguetes frustrada. Part II El joc de l'amor(t)

El taxista cridava que els fotria un tret. (sí, és la continuació de la nit que us he explicat a l'entrada anterior a aquesta, la de Zoom in - zoom out). Vaig sobreviure fins la cantonada de casa i vaig fugir corrent.

Fumada com una cuba i borratxa com una Sue Ellen exemplar, vaig escalar fins la porta del meu espai de tranquil•litat espiritual. I allà hi vam trobar el que, per preservar la seva intimitat, anomenarem "abogadoooooooooooo" (amb entonació Roberdenironiana).

A l"abogadoooooooooo" li fa molta gràcia veure'm borratxa, així que el meu estat li sembla, com a mínim fascinant (per no dir encantador...) Riu i em diu "estàs borratxa!" i jo li dic "i fumada!" i ell que riu a mandíbula batiente o lol, com diuen els anglesos.

Passa a l'acció i diu: "no pots anar a dormir així" i jo "no" i ell diu "haurem de fer alguna cosa" i jo "sí" (no sé de què us sorprén aquesta conversa, sempre he estat una oradora excel•lent, com demostro constantment). I ell diu "juguem a algo" i jo dic "a cartes!" i ell diu "ok, doncs juguem a l'streapoker" i jo "uhmmm" i ell "o el cinc cèntims". Com que soc incapaç d'entrendre aquesta segona opció, juguem a l'streapoker.

Començo guanyant amb una escala directa. Fora samarreta. Em guanya ell per una merda de parella de dosos. Em trec el jersey. Torno a guanyar jo, fora sabata. Guanya ell, bamba fora. Guanyo jo, l'altra sabata fora. Guanyo jo again, mitjó fora. Guanya ell, em trec la bamba que em quedava. Guanyo jo, es queda sense mitjons. Guanya ell, mitjó meu al terra. Guanyo jo, fora els seus pantalons. Guanya ell, em quedo descalça. Guanya ell un altre cop, em trec els sostens sense treure'm la samarreta...

i guanyo jo un altre cop.

Es queixa i diu que he fet trampes. Té raó, però no cedeixo.

S'aixeca per treure's els calçotets.

Una estranya ombra passa pel meu cervell. I de la meva boca surt una veu que no reconec que diu:

"va, no cal que et treguis els calçotets. Et perdono"

I ell diu "he perdut... total, això és una excusa com una altra per despullar-nos"

I jo, "és igual, em conformo amb la victòria"

I ell "jo no t'hauria perdonat pas, t'hauria fet despullar del tot"

I li dic un contundent, definitiu i corprenedor: "doncs mira".

Recull la roba, em diu un bona nit amb la boca petita, i es tanca a la seva habitació.

En la foscor dels meus llençols, la meva ment s'aixeca, pica a la seva porta i li diu: "m'ho he repensat i crec que em mereixo que et treguis els caçotets"...

... però el meu cos no es va atrevir a saltar del llit.

PEL•LÍCULA DEL DIA: “21 Black Jack” de Robert Luketic