L’origen de l’escalfabraguetes frustrada. Part II El joc de l'amor(t)

El taxista cridava que els fotria un tret. (sí, és la continuació de la nit que us he explicat a l'entrada anterior a aquesta, la de Zoom in - zoom out). Vaig sobreviure fins la cantonada de casa i vaig fugir corrent.

Fumada com una cuba i borratxa com una Sue Ellen exemplar, vaig escalar fins la porta del meu espai de tranquil•litat espiritual. I allà hi vam trobar el que, per preservar la seva intimitat, anomenarem "abogadoooooooooooo" (amb entonació Roberdenironiana).

A l"abogadoooooooooo" li fa molta gràcia veure'm borratxa, així que el meu estat li sembla, com a mínim fascinant (per no dir encantador...) Riu i em diu "estàs borratxa!" i jo li dic "i fumada!" i ell que riu a mandíbula batiente o lol, com diuen els anglesos.

Passa a l'acció i diu: "no pots anar a dormir així" i jo "no" i ell diu "haurem de fer alguna cosa" i jo "sí" (no sé de què us sorprén aquesta conversa, sempre he estat una oradora excel•lent, com demostro constantment). I ell diu "juguem a algo" i jo dic "a cartes!" i ell diu "ok, doncs juguem a l'streapoker" i jo "uhmmm" i ell "o el cinc cèntims". Com que soc incapaç d'entrendre aquesta segona opció, juguem a l'streapoker.

Començo guanyant amb una escala directa. Fora samarreta. Em guanya ell per una merda de parella de dosos. Em trec el jersey. Torno a guanyar jo, fora sabata. Guanya ell, bamba fora. Guanyo jo, l'altra sabata fora. Guanyo jo again, mitjó fora. Guanya ell, em trec la bamba que em quedava. Guanyo jo, es queda sense mitjons. Guanya ell, mitjó meu al terra. Guanyo jo, fora els seus pantalons. Guanya ell, em quedo descalça. Guanya ell un altre cop, em trec els sostens sense treure'm la samarreta...

i guanyo jo un altre cop.

Es queixa i diu que he fet trampes. Té raó, però no cedeixo.

S'aixeca per treure's els calçotets.

Una estranya ombra passa pel meu cervell. I de la meva boca surt una veu que no reconec que diu:

"va, no cal que et treguis els calçotets. Et perdono"

I ell diu "he perdut... total, això és una excusa com una altra per despullar-nos"

I jo, "és igual, em conformo amb la victòria"

I ell "jo no t'hauria perdonat pas, t'hauria fet despullar del tot"

I li dic un contundent, definitiu i corprenedor: "doncs mira".

Recull la roba, em diu un bona nit amb la boca petita, i es tanca a la seva habitació.

En la foscor dels meus llençols, la meva ment s'aixeca, pica a la seva porta i li diu: "m'ho he repensat i crec que em mereixo que et treguis els caçotets"...

... però el meu cos no es va atrevir a saltar del llit.

PEL•LÍCULA DEL DIA: “21 Black Jack” de Robert Luketic

El perquè de tot plegat. Part I o Zoom In-Zoom Out

De ben segur que tots us esteu preguntant el per què del títol del bloc. Un títol grandiloqüent i bastant sobrat. Doncs va sorgir de la llengua, viperina i sempre disposada a fuetejar-me amb la dura realitat, del meu amic JL. La justificació? Una mítica nit. Vét aquí l’origen de l’escalfabraguetes frustrada (part one):

Era un divendres a la tarda. Representa que no hi havia de ser, però els meus dits volaven sobre les tecles de l'ordinador de la feina, en un despatx buit gràcies a "l'horari intensiu". I un quadre de diàleg va sortir d'entre l'espesa boira del facebook. Tan sols deia "hola!" (una exclamació). I d'aquí va acabar sortint una autoconvidada brutal a casa del noi en qüestió que, per preservar la seva intimitat, anomenarem "elgermàd'unaamigameva". "Elgermà", pels amics.

Després de passar per un obligat procés depilatori i comprar tot d'elements que dedueixo que fan feliç a un home -i a mi, a qui vull enganyar?- per sopar (pizzes, pinchitos, fuet, patates fregides i alcohol) així com un detall fantàstic amb el seu gat (dues llaunes de menjar de gat de gamma alta), vaig tirar-me en un taxi i em vaig dirigir amunt per la muntanya fins a casa seva.

ZOOM IN

Vaig arribar, em va fer un parell de petons i un tour exhaustiu i ben divertit per un pis de 32 metres quadrats. El vaig ajudar amb un mail en anglès, em va inundar de música, em va demanar una cita pel 14 de febrer (hoy es el día de los enamoradooooos -bé, de fet em va convidar a un concert d'uns a qui els ha fet un videoclip...-), vam fumar, vam beure, vam beure, vam fumar, vam fumar, vam fumar, vam beure, vam beure, vam beure, van menjar algo, vam fumar, vam beure, vam fumar, vam beure... I entremig, vam xerrar i riure una bona estona.

En diversos moments de la conversa va sortir el tema de necessitats sexuals... o sigui que bé. Però va arribar un moment que em diu: "ufff, jo estic molt cansat" i jo

o_O

Dic, "bé, doncs ja me'n vaig" i ell diu "si vols et pots quedar a dormir".

o_O

"uhmm... m'ho penso", responc. Al cap de poc em diu "és que estic baldat..." I jo, "ok, doncs me'n vaig" i ell, "et pots quedar a dormir" i jo que penso, "va, li pregunto l'hora i, si l'encerta, és una senyal de que he de marxar".

I allà vaig i li dic: "quina hora creus que és?" i ell que diu "les tres!" I jo

O_O (eren les tres en punt)

Així que em vaig aixecar d'un bot i dic: "me'n vaig!" i ell "bueno..." arreplego les coses i torna a fer una intentona "si vols, et pots quedar a dormir" I jo: "no, no, me'n vaig".

Així que vaig arreplegar els meus catxarros i vaig sortir d'una revolada. Un parell de petons amb mà estratègicament a la cintura. I adéu.

Al sortir, el vent gelat em va congelar les llàgrimes a l'aire, com si fos una Candy Candy qualsevol. Va aparèixer una llum verda esperançadora a l'horitzó i vaig aixecar la mà tot cridant "TAXI!" al més pur estil Jen d'IT Crowd.

I vaig baixar de la muntanya.

ZOOM OUT


SÈRIE RECOMANADA: “ 30 Rock” de Tina Fey

El cinema m'ha fet molt mal

Sí, n'he vist de tots colors. I nacionalitats. I no és que hagi plorat excessivament, però s'han ficat ben endins... de vegades fent molt de mal. Perquè les pel·lícules, senyors meus, són dolentes. Però no dolentes de qualitat, sinó que fan mal a la gent. Un mal absolutament irreparable. I, si no, que vingui el senyor Darcy i ho arregli.

El cinema m'ha fet tan mal, que ara em sento capaç de mantenir un diari com si fos una anglesa qualsevol que compta les cigarretes i les calories que s'empassa al dia.

Maleït cinema! Jo et condemno, Mirito Torreiro! Mira què li has fet a la meva vida!!!!

[CUT TO TITLE]

Benvinguts a les meves desventures vitals. No tenen més interès, però bé que anem a veure Crepúsculo i ens quedem tan amples...

PEL·LÍCULA DEL DIA: "Bridget Jones' Diary" de Sharon Maguire