El perquè de tot plegat. Part I o Zoom In-Zoom Out

De ben segur que tots us esteu preguntant el per què del títol del bloc. Un títol grandiloqüent i bastant sobrat. Doncs va sorgir de la llengua, viperina i sempre disposada a fuetejar-me amb la dura realitat, del meu amic JL. La justificació? Una mítica nit. Vét aquí l’origen de l’escalfabraguetes frustrada (part one):

Era un divendres a la tarda. Representa que no hi havia de ser, però els meus dits volaven sobre les tecles de l'ordinador de la feina, en un despatx buit gràcies a "l'horari intensiu". I un quadre de diàleg va sortir d'entre l'espesa boira del facebook. Tan sols deia "hola!" (una exclamació). I d'aquí va acabar sortint una autoconvidada brutal a casa del noi en qüestió que, per preservar la seva intimitat, anomenarem "elgermàd'unaamigameva". "Elgermà", pels amics.

Després de passar per un obligat procés depilatori i comprar tot d'elements que dedueixo que fan feliç a un home -i a mi, a qui vull enganyar?- per sopar (pizzes, pinchitos, fuet, patates fregides i alcohol) així com un detall fantàstic amb el seu gat (dues llaunes de menjar de gat de gamma alta), vaig tirar-me en un taxi i em vaig dirigir amunt per la muntanya fins a casa seva.

ZOOM IN

Vaig arribar, em va fer un parell de petons i un tour exhaustiu i ben divertit per un pis de 32 metres quadrats. El vaig ajudar amb un mail en anglès, em va inundar de música, em va demanar una cita pel 14 de febrer (hoy es el día de los enamoradooooos -bé, de fet em va convidar a un concert d'uns a qui els ha fet un videoclip...-), vam fumar, vam beure, vam beure, vam fumar, vam fumar, vam fumar, vam beure, vam beure, vam beure, van menjar algo, vam fumar, vam beure, vam fumar, vam beure... I entremig, vam xerrar i riure una bona estona.

En diversos moments de la conversa va sortir el tema de necessitats sexuals... o sigui que bé. Però va arribar un moment que em diu: "ufff, jo estic molt cansat" i jo

o_O

Dic, "bé, doncs ja me'n vaig" i ell diu "si vols et pots quedar a dormir".

o_O

"uhmm... m'ho penso", responc. Al cap de poc em diu "és que estic baldat..." I jo, "ok, doncs me'n vaig" i ell, "et pots quedar a dormir" i jo que penso, "va, li pregunto l'hora i, si l'encerta, és una senyal de que he de marxar".

I allà vaig i li dic: "quina hora creus que és?" i ell que diu "les tres!" I jo

O_O (eren les tres en punt)

Així que em vaig aixecar d'un bot i dic: "me'n vaig!" i ell "bueno..." arreplego les coses i torna a fer una intentona "si vols, et pots quedar a dormir" I jo: "no, no, me'n vaig".

Així que vaig arreplegar els meus catxarros i vaig sortir d'una revolada. Un parell de petons amb mà estratègicament a la cintura. I adéu.

Al sortir, el vent gelat em va congelar les llàgrimes a l'aire, com si fos una Candy Candy qualsevol. Va aparèixer una llum verda esperançadora a l'horitzó i vaig aixecar la mà tot cridant "TAXI!" al més pur estil Jen d'IT Crowd.

I vaig baixar de la muntanya.

ZOOM OUT


SÈRIE RECOMANADA: “ 30 Rock” de Tina Fey