De tots és ben sabut que la neu refreda l'ambient i escalfa el cor...
Però segur que tots coneixeu la gran atracció que exerceix la Terra cap a mi. O jo cap a ella. Bé, sigui com sigui, hem tingut uns quants episodis d'amor físic que m'han deixat cicatrius inesborrables als meus torturats genolls... i a la meva minvada dignitat. Doncs avui, tot sortint de la feina me n'he adonat que he viscut un situació inèdita a la meva vida: no caure en cap moment del dia, tot i estar el terra gelat i haver tingut la gran idea de posar-me les meves fantàstiques i lliscants Converse. Això, com comprendreu, m'ha omplert d'alegria. Així que m'he apropat a un cotxe aparcat que tenia un pam de neu. Amb les dues mans n'he arrencat un tros del parabrises i he fet una bola perfecta. Rodona, brillant, enlluernadora, fascinant. No em podia creure com m'ha quedat de maca, la bola de neu. I me l'he mirada amb un somriure complaent durant 15 segons.
Llavors m'he girat i, amb un moviment enèrgic i precís, he estimbat la bola contra l'arbre més proper.
He seguit el meu camí i he perdut l'autobús.
PEL·LÍCULA RECOMANADA: "Fargo" Joel & Ethan Coen
Potser hi havia massa expectatives creades al retorn d'aques blog...
ResponEliminaGüelcom back, petita!!!! Tot i que no acabo d'entendre el títol....ens estàs dient que no actualitzaràs mai més el bloc?? O_o
ResponEliminaNo caure hauria de ser esport olimpic...
ResponEliminaIg: sento haver-te decebut
ResponEliminaBabelie: tranquil·la, de moment quedarà viu (ranquejant, potser, però viu... com una servidora)
Denke: ais, sí, estimat. Jo ahir em mereixia una medalla (sense falses modèsties)
I miss you so much!!!!!!
ResponEliminawrite, write, write!!!!!
ja queda menys per trobar-nos petita!